I per què escrius?, em pregunten els nens tot sovint.
Es el dring de la màgia, responc jo.
Hi ha un full en blanc, un no-res, i un mateix. Un lloc on construir allò que sentim, pensem o desitgem. Un temps per connectar amb el nostre jo més íntim i parlar de les coses que més ens importen. Sigui en forma de poema, de conte o de núvol. Tan hi fa.
I tot allò, paraula a paraula, va prenent forma, negre sobre blanc, com la pintura del pintor, pinzellada a pinzellada, damunt la tela blanca.
Les paraules són poderoses. Tenen el poder d’emocionar, d'entristir, d’enrabiar, de fer somriure, d’apropar o d’allunyar...
I si, a més de la lletra, hi afegim

LA MÚSICA de la DÀMARIS I L’ÀLEX

aleshores l'efecte és immesurable.
Les paraules enganxades al full arrenquen el vol amb els acords, com papallones de colors o bombolles entremaliades, ens fan pessigolles als peus, ens acaronen les orelles, ens porten somnis i records, ens sacsegen tots els sentits...
Les cançons són bufadores d'emocions.

En definitiva Totsona és un Tot que ens permet disfrutar de la nostra feina en moltes d'aquestes facetes. La web que tens entre mans o millor dit, entre clics, és l'índole de l'amistat amb la Dàmaris i l'Alex. De la seva sensibilitat, del seu saber escoltar però també saber exigir n'han sorgit un ventall de serveis i productes ben creatius i de gran interès per tots els que estimem i creiem en la música com a element transformador de la societat i les persones.

Durant molt anys, l'estudi fundat per Joan Ors ha anat desenvolupant projectes de diferent caire: Públic o privat, comercial o artístic... Des de l'anàlisi i el disseny fins a l'execució i producció final. I per tal d'aconseguir-ho és cabdal la complicitat amb els nostres clients. Clients creatius com Totsona que valoren els valors afegits de la creativitat i el disseny.

LA FOTOGRAFIA, LA MUSICA, ELS NENS... I QUI ELS VA PARIR!!!

De ben petit, ja em deixava transportar, per la música i era acollonant una peça aconseguia canviar el meu estat d’ànim; m’he arribat a emocionar escoltant una cançó i al mateix temps he arribat a cridar d’excitació.
La música forma part de la meva vida, a cada etapa, he anat descobrint nous estils, noves cançons i nous autors.

De sempre... o de molt jove, en plena adolescència m’encantava anar de concert; cantautors, jazz, rock i fins i tot heavy. Però a més tenia una gran passió ja, per la fotografia; això era un luxe!!!!, podia estar a primera fila amb els músics a tocar!!!. I tenia el plaer d’apreciar els sentiments i les emocions que viuen, i al mateix temps reflectir-la a través de la meva càmera.

Ara fa vint anys quan vaig obrir les portes del meu estudi a la plaça Folch i Torres, em vaig deixar seduir per la màgia que porten tots els nens.
La càmera, els flashos, els fons, etc... no fan que un nen quedi bé a una fotografia. Per aconseguir una bona expressió has de ser un bon comunicador i seduir a la personeta que tens al teu davant i per cada edat de creixença és una història diferent.
Els acudits, fer el pallasso, però el que funciona veritablement en els nens... són les cançons, i és molt interessant conèixer les que els hi poden agradar en funció de la seva edat. Per això no és estrany que m’estimi tant a la Dàmaris perquè m’ensenya molt la sensibilitat, la química, el color, el contacte, etc... elements que es revelen!!! com els nens amb la música i la fotografia
UFF!! Quin rotllo!